Segons la definició d'un dels primers investigador que va estudiar el tema, Dan Olweus (2003), en el bullying és una persecució física i/o psicològica que realitza un/a alumne/a contra un altre/a, al que tria com a víctima de continus atacs. El bullying infantil es pot donar en qualsevol ambient, no és exclusiu d'un entorn.
Aquests continus atacs contra la víctima tal com explica Collel Jordi i Escudé Carme (2007) provoca en ella efectes clarament negatius: ansietat, descens de l'autoestima, i quadres depressius, que dificulten la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal d'aprenentatge, i fins i tot pot arribar al suicidi.
Existeixen tres característiques d'acord aquesta definició:
Aquests continus atacs contra la víctima tal com explica Collel Jordi i Escudé Carme (2007) provoca en ella efectes clarament negatius: ansietat, descens de l'autoestima, i quadres depressius, que dificulten la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal d'aprenentatge, i fins i tot pot arribar al suicidi.
Existeixen tres característiques d'acord aquesta definició:
1.Existeix un desequilibri (abús) de poder.
2.Hi ha una repetició dels incidents al llarg del temps.
3. Hi ha intencionalitat per part de l'agressor o agressors.
A més afegir també: és un fenomen de grup i també un procés de victimització.
És una violència que es construeix lentament dia a dia i suposa una vulneració dels drets fonamentals dels alumnes: no estar sotmès a humiliacions i sentir-se insegur a l'escola.
Hi ha quatre tipus de bullying segons Collel Jordi i Escudé Carme (2007):
Físic: Pegar Puntades, cops de puny, mossegades, empentes, agressions amb objectes, etc. Es dóna amb més freqüència en primària que en secundària.
Verbal: Posar malnoms, insults, menyspreus en públic, ressaltar defectes físics, usar el mòbil per intimidar a la víctima, treure-li fotos mentre se li pega i posar-les en Internet, etc. És el més habitual.
Psicològic: baixen l'autoestima de l'individu i fomenten la seva sensació de temor.
Social: Pretén aïllar al jove de la resta del grup i companys
Els abusadors saben escollir bé les seves víctimes. Tal com explica l'Universitat de València (2014), tenen un comportament provocatiu, resolen els conflictes mitjançant agressions i no són empàtics. Busquen joves que passen desapercebuts, que no són populars.
Si l'assetjament és escolar, el nen normalment presenta un baix rendiment escolar i manifesta als seus pares que no vol anar a l'escola. En els casos més greus presenten blaus o ferides en el seu cos.
El bullying infantil es pot donar en diferents ambients segons la investigació de l'Universitat de València (2014):
-En l'escola on en nen es troba amb persones de la seva mateixa edat i per alguna característica o etiqueta que li posen el veuen com inferior i l'ataquen.
-En un parc infantil, on es troba amb iguals i l'agressor el percep com una persona a la qual pot atacar fàcilment, encara que el menor estigui acompanyat per un adult.
-En llar de familiars, entre la família l'infant també pot patir assetjament si el deixen de banda i no es cuiden ni es preocupen per ell.
-En activitats extraescolars, ja que el rol que ha hagafat durant l'horari escolar sol continuar en les activitats que es donen fora d'aquest i continue l'assetjament escolar.
Algunes mesures legals a Espanya contra el Bullying infantil segons Asociación Inmedia (2015), són que els mestres de les escoles han de vigilar i ajudar per a què no es donin casos d'assetjament escolar.
Si es detecta algun problema s'ha de respondre amb sancions acadèmiques (expulsions, parla amb l'alumne i els pares...). Un cop s'hagi descobert un cas de bullying infantil s'ha d'informar al Centre de Protecció dels menors i adoptar les mesures corresponents per defensar la vícitma. Si l'assetjador té més de 14 anys, s'obre un expedient en l'àmbit del procés penal. Si hi ha una situació de risc en l'infant, hi ha l'obligació de comunicar-ho a les autoritats de seguretat. Per protegir a la víctima del bullying es pot internar al abusador per acabar rapidament l'assetjament. També l'assetjador pot tenir ordres d'allotjament vers la víctima i si el cas de bullying infantil no és molt greu es dóna l'oporunitat de què l'abusador demani disculpes a la víctima i pari el seu assetjament.
Artícles de referència:
-Dan Olweus (2003), Acoso escolar "bullying" en las escuelas: hechos e intervenciones, Universidad de Bergen. Noruega.
-Collell, J., Escudé, C. (2007), Una aproximació al fenomen del maltractament entre alumnes (Bullying), ICVE Revista Estudis de la Violència, Nº 1.
-Universitat de València (2014), Los perfiles tipo en el bullying: víctima, agresor, instigadores y espectadores pasivos.
-Asociación Inmedia (2015), 9 medidas legales contra el acoso escolar (bullying) en España, Revista Ad-ecos.
2.Hi ha una repetició dels incidents al llarg del temps.
3. Hi ha intencionalitat per part de l'agressor o agressors.
A més afegir també: és un fenomen de grup i també un procés de victimització.
És una violència que es construeix lentament dia a dia i suposa una vulneració dels drets fonamentals dels alumnes: no estar sotmès a humiliacions i sentir-se insegur a l'escola.
Hi ha quatre tipus de bullying segons Collel Jordi i Escudé Carme (2007):
Físic: Pegar Puntades, cops de puny, mossegades, empentes, agressions amb objectes, etc. Es dóna amb més freqüència en primària que en secundària.
Verbal: Posar malnoms, insults, menyspreus en públic, ressaltar defectes físics, usar el mòbil per intimidar a la víctima, treure-li fotos mentre se li pega i posar-les en Internet, etc. És el més habitual.
Psicològic: baixen l'autoestima de l'individu i fomenten la seva sensació de temor.
Social: Pretén aïllar al jove de la resta del grup i companys
Els abusadors saben escollir bé les seves víctimes. Tal com explica l'Universitat de València (2014), tenen un comportament provocatiu, resolen els conflictes mitjançant agressions i no són empàtics. Busquen joves que passen desapercebuts, que no són populars.
La detecció del bullying és molt complicada, ja que els nens solen ocultar-ho en l'ambient familiar i no demanen ajuda a ningú del seu entorn. Per aquest motiu, només són detectats els casos més greus on no es poden ocultar per la gravetat de les lesions o dels símptomes.
Per aconseguir detectar un cas de bullying, els professors o els pares han de tractar de reconèixer una sèrie d'indicadors i comportaments que poden portar a la sospita d'un possible risc de maltractament o maltractament. Han de conèixer que hi ha determinats col·lectius que són més propensos a sofrir-ho com els homosexuals, les persones obeses, molt primer, que utilitzen ulleres, aparells dentals o roba diferent de la resta, són nous a l'escola, etc.
Els menors quan es veuen atacats per una persona que consideren que té més poders que ells es veuen indefensos i incapaços de defensar-se, i el acosador els percep com una persona feble, poc popular i amb pocs amics.
Si l'assetjament és escolar, el nen normalment presenta un baix rendiment escolar i manifesta als seus pares que no vol anar a l'escola. En els casos més greus presenten blaus o ferides en el seu cos.
El bullying infantil es pot donar en diferents ambients segons la investigació de l'Universitat de València (2014):
-En l'escola on en nen es troba amb persones de la seva mateixa edat i per alguna característica o etiqueta que li posen el veuen com inferior i l'ataquen.
-En un parc infantil, on es troba amb iguals i l'agressor el percep com una persona a la qual pot atacar fàcilment, encara que el menor estigui acompanyat per un adult.
-En llar de familiars, entre la família l'infant també pot patir assetjament si el deixen de banda i no es cuiden ni es preocupen per ell.
-En activitats extraescolars, ja que el rol que ha hagafat durant l'horari escolar sol continuar en les activitats que es donen fora d'aquest i continue l'assetjament escolar.
Algunes mesures legals a Espanya contra el Bullying infantil segons Asociación Inmedia (2015), són que els mestres de les escoles han de vigilar i ajudar per a què no es donin casos d'assetjament escolar.
Si es detecta algun problema s'ha de respondre amb sancions acadèmiques (expulsions, parla amb l'alumne i els pares...). Un cop s'hagi descobert un cas de bullying infantil s'ha d'informar al Centre de Protecció dels menors i adoptar les mesures corresponents per defensar la vícitma. Si l'assetjador té més de 14 anys, s'obre un expedient en l'àmbit del procés penal. Si hi ha una situació de risc en l'infant, hi ha l'obligació de comunicar-ho a les autoritats de seguretat. Per protegir a la víctima del bullying es pot internar al abusador per acabar rapidament l'assetjament. També l'assetjador pot tenir ordres d'allotjament vers la víctima i si el cas de bullying infantil no és molt greu es dóna l'oporunitat de què l'abusador demani disculpes a la víctima i pari el seu assetjament.
Artícles de referència:
-Dan Olweus (2003), Acoso escolar "bullying" en las escuelas: hechos e intervenciones, Universidad de Bergen. Noruega.
-Collell, J., Escudé, C. (2007), Una aproximació al fenomen del maltractament entre alumnes (Bullying), ICVE Revista Estudis de la Violència, Nº 1.
-Universitat de València (2014), Los perfiles tipo en el bullying: víctima, agresor, instigadores y espectadores pasivos.
-Asociación Inmedia (2015), 9 medidas legales contra el acoso escolar (bullying) en España, Revista Ad-ecos.
1 comentario:
Parece que entre quienes llevan tiempo estudiando juntos se dan estos espacios de informalidad y de falta de educación y cierto pitorreo, parece que uno se lo tiene que pasar bien en la clase riéndose del último que llega, de la última ocurrencia del que vino o del chiste.
Publicar un comentario