Què hem obtingut?

A continuació, mostrem els resultats obtinguts, que com es pot observar hem utilitzat gràfics circulars per expressar les dades obtingudes.

 

Un 72% de les persones que han respòs l’enquesta eren dones, mentre que una minoria amb un 28% són homes.

L’edat mitjana de les dones que han participat són 22 anys mentre que, la dels homes és de 30 anys.

Trobem que la majoria de persones que han respòs l’enquesta tenen nacionalitat espanyola (84%). Mentre que un 10% responen que la seva nacionalitat és catalana i una minoria marroquina (5%) i romanesa (1%).

Un 96% dels enquestats confirma saber el significat de la paraula bullying. D’altra banda un 4% no coneix la definició d’aquest terme.

De quatre definicions que vàrem realitzar sobre el bullying els enquestats havien de triar una, la que els hi sembles més completa. Un 94% han triat la definició més explicita, mentre que sols un 6% han seleccionat una definició que no engloba tot el concepte de bullying. 

Aquesta pregunta és pot relacionar amb l'anterior (núm.4) ja que s'observa que la gent realment coneix la definició de la paraula bullying perquè han sapigut triar la definició més completa.

Un 64% dels participants creu que l’autoestima baixa és la conseqüència més destacada en els infants que pateixen bullying. Segueix un 24% que opina que el tret més significatiu és el baix rendiment escolar, un 9% creuen que comporta l’absència escolar de la persona que pateix el bullying i un 5% inseguretat.

La majoria dels enquestats han respòs que a l’escola, mentre un 10% ha destacat que pot patir bullying un infant a la llar.

Un 46% opina que l’assetjament psicològic és el més perjudicial per l’infant, d’altra banda amb un 42% els participants opinen que el més perjudicial és el social. Una minoria del s enquestats amb un 7% creuen que és el maltractament físic i un 5% el verbal.

L’abús de poder és la característica que més ressalta en els agressors amb un 52%, el segueix l’autoritat imposada amb un 31%. Un 16% dels participants opinen que l’actitud violenta és  la que més ressalta en els agressors i un 2% la introversió.

La majoria amb un 62% coneixen una persona que ha patit bullying mentre que un 38% dels enquestats no coneixen alguna persona que hagi viscut aquesta situació.

Tots els enquestats han contestat que el bullying infantil és una problemàtica important.

El resultat d’aquesta pregunta es troba bastant dividit. Un 54% no coneix alguna campanya sobre la prevenció del bullying mentre un 46% sí que en coneixen.

Es pot relacionar  amb els resultats de la pregunta número 10, perquè les persones que coneixen algú que ha patit bullying segurament serán aquelles que coneixen alguna campanya de prevenció sobre el bullying infantil.

Un 78% dels enquestats han respòs que no hi ha les suficients mesures institucionals per fer front a la problemàtica del bullying infantil. D’altra banda un 22% opina que sí que hi ha les suficients mesures per fer front amb aquesta problemàtica.

En aquesta pregunta m'agradaria que es tingués en compte el gràfic 10, perquè les persones que han conegut una persona que ha passat per aquesta problemàtica un 62%, com es pot observar en aquest gràfic creuen que no hi ha les suficients mesures institucionals per fer front a aquest problema.

La majoria amb un 66% han rebut informació per les xarxes socials sobres les mesures que hi ha contra el bullying en infants. Un 18% assegura que per on rebut més informació és per la televisió, un 12% pels diaris. Mentre que una minoria d’un 3% per la ràdio i un 1% per altres llocs.

En aquests resultats s'ha de tenir en compte la pregunta 2, ja que l'edat mitjana de les persones que han participat és de 30 anys els nois i 22 les noies. Per tant, queda clar que són persones joves que utilitzen les xarxes socials i per aquest fet a part, de què segons els enquestats és pel mitjà on es rep més informació, també els joves a part de la televisió és un mitjà que utilitzen diàriament.

Les sancions acadèmiques (des de l’escola) és l’opció més triada com a mesura que creuen que hi ha per l’assetjament infantil. El segueix la denúncia amb un 30%. Un 22% opina que canviar el menor de centre educatiu (víctima) és una mesura que forma part de solucionar aquesta problemàtica, un 8% creu que és expedientar legalment l’agressor i un 4% informar el centre de protecció de menors.

La mesura institucional més valorada per evitar el bullying és informar el centre de protecció de menors amb un 36%, seguida de sancions acadèmiques (des de l’escola). Un 20% dels participants opina que expedientar legalment a l’agressor és la millor mesura institucional per evitar el bullying mentre que un 14% creu que és la denúncia.

Segons un 34% dels participants creuen que la millor opció per prevenir el bullying infantil en l’escola és les sancions acadèmiques, mentre que un 28% opina que és expedientar legalment  l’agressor.  Un 22% creu que la millor solució és la denúncia i un 16% informar el centre de protecció de menors.

Es pot observar en el gràfic anterior (núm.16), que la mesura institucional més convenient per evitar el bullying és informar el centre de menors, mentre que per prevenir el bullying a l'escola és l'opció menys valorada. En canvi les sancions acadèmiques estan considerats d'igual manera (positivament) en una mesura per previenir el bullying en l'escola tant com mesura institucional per prevenir el bullying infantil. Valorem doncs que informar el centre de protecció de menors és considerada una bona opció per evitar el bullying un cop aquest ja s'ha donat (serveix més d'exemple del que et pot passar si ho fas a la societat) i en la prevenció en l'escola no és un bon mètode per a què els infants es conscienciin d'aquesta problemàtica perquè no fas cap tipus de prevenció directament actues informat al centre de protecció de menors.

La gran majoria amb un 86% opina que el bullying sempre comporta efectes negatius a llarga durada, mentre que un 14% creu que de vegades comporta efectes negatius a llarga durada.

Amb un 58% dels participants creuen que per reduir el nombre d’afectats pel bullying 

infantil s’han de realitzar campanyes de prevenció a l’escola. Amb un 20% ambdues propostes opinen que s’han de realitzar tallers de prevenció per a mestres i pares, i fer difusió de la problemàtica. Un 2% pensa que treballant el bullying infantil en la societat es pot reduir el nombre d’afectats.

La gran majoria amb un 94% opina que s’ha de treballar molt més en la conscienciació de la societat, mentre que un 6% reflecteix que s’ha de treballar una mica més.

Aquestes respostes és interessant relacionar-les amb les de la pregunta número 11, ja que tothom va respondre que troba important aquesta problemàtica i a més un 94% creu que s'ha de treballar molt més en la conscienciació de la societat.

Un 50% dels enquestats creu que sí que hi ha suficient informació sobre els efectes i 
conseqüències del bullying, mentre que l’altre 50% pensa el contrari.

Un 89% dels participants opina que no hi ha una suficient protecció a la víctima que pateix bullying. D’altra banda un 12% opina que sí que hi ha la suficient protecció.

Tant la pregunta número 13 com la 22, confirmen que no hi ha ni les suficients mesures institucionals per fer front a aquest problema ni la suficient protecció a la víctima que pateix bullying. Per tant, s'haurien de millorar aquestes mesures i fer que la víctima estigués més protegida.

Tots els participants que han realitzat l’enquesta consideren que durant els últims anys ha incrementat el nombre de casos de bullying.

La resposta ha estat bastant equitativa. Un 52% ha respòs que no sabrien on anar a demanar ajuda en cas de trobar-se enfront d’una situació de bullying. Mentre que un 48% opina que si sabria on s’ha d’adreçar.

Un 92% creu que no es consciencia suficientment a la població del bullying infantil mentre un 8% opina que sí.

Un 44% dels enquestats responen que el suport que se li dóna a les víctimes del bullying infantil no és massa adient, un 30% creu que és adient. D’altra banda un 20% creu que és molt adient i finalment un 6% opina que és molt poc adient.

Com es pot observar en la pregunta núm. 22 i la 26 coincideixen en què el suport que se li dóna a la víctima no és el suficient.